← Enrere

"Les passantes" és un poema d'Antoine Pol, poeta francès, musicat per Georges Brassens en primer lloc i després versionat en italià per Fabrizio de Andrè. Aquesta és la traducció al català que n'hem fet.


Les passants

Dedico aquesta poesia
a totes les dones que un home estima
en alguns moments secrets.
A aquella coneguda amb prou feines
que un destí diferent arrossega,
que no tornes a veure mai més.


A aquella que veus aparèixer
sols uns segons a la finestra,
que de pressa s’esvaeix.
I te’n deixa la silueta
tan esvelta, bufona i primeta
que tu en quedes corprès.


A la companya de viatge
que amb els ulls, el millor paisatge,
fa que et sembli més curt el camí.
Potser ets l’únic que pot ajudar-la,
però tanmateix la veus allunyar-se
sense haver-li tocat la mà.

A les que ja estan agafades
i que travessen males temporades
amb un home massa canviat.
T’han deixat, inútil bogeria,
veure el fons de la malenconia,
d’un futur desesperat.

Imatges agradables que has trobat,
esperances frustrades del passat,
caureu aviat en l’oblit.
Per poc que la felicitat retorni,
és molt estrany que te n’enrecordis,
dels episodis del camí.

Però si has malbaratat la teva vida
amb una mica d’enveja somies
alguna espurna de felicitat.
Els cors que no has gosat estimar,
els petons que has volgut ajornar,
els ulls mai retrobats.

Així, els vespres de lassitud,
mentre t’omples la solitud
dels fantasmes de l’ahir
i plores els llavis absents
de les passants que, entremig de la gent,
has estat incapaç de retenir.


← Enrere